Alejandra Caballero

Pintura figurativa actual poètica.

Predominen les escenes íntimes on el tiemps passa a poc a poc i els personatges contemplen, reflexionen o són revelats en accions quotidianes. Com en els records, el superflu és eliminat. Destaca la figura femenina en espais on la llum i en ocasions el mar també són protagonistes. Alejandra ens emociona amb les seves escenes de silencis eloqüents i ens fa partícips d´un joc de mirades on l´espectador és una peça activa que acaba de donar el sentit últim a l´obra. 

Recorrido histórico

Principales galerías con las que trabaja

De diarios, revistas y prensa digital 

CRITIQUES

“Els quadres d´Alejandra Caballero aconsegueixen desafiar-nos com ho fan els d´Edgard Degas o els d´Edward Hopper” Ernest Farrés Junyent

Ernest Farrés Junyent

"Alejandra Caballero ens proposa un joc apassionant que ens obliga a prendre partit penetrant en la tela en actitud voierística i tafanera. Les portes i finestres obertes posen en relleu la multiplicitat de realitats en què ens movem ..."

Alfredo García

"Una de les característiques més evidents de l'obra d'Alejandra Caballero és que les seves figures apareixen en llocs on tots ens podem reconèixer ... l'àmbit resulta impersonal, com tret d'un record abstracte ja que manca de detalls."

Claudi Puchades

"Com les fotografies dels paparazzi, els quadres d'Alejandra Caballero, ens ofereixen instantànies vitals que poden arribar a dir tot allò que no veiem de l'existència, si la nostra capacitat d'intuició psicològica i la nostra voluntat de saber ens ho permeten.”

Deborah García Sánchez-Marin

"Silenci. Introspecció. Serenitat. Aquestes són algunes de les coses que sento al contemplar els quadres d'Alejandra Caballero"