Recursos

Aquesta web mostra el traball d´Alejandra Caballero des dels seus inicis fins al present.

En ella trobarás gran quantitat d´informació relativa a la seva obra, exposicions, articles als que apareix, biografía i d´altres dades d´interés.

Si no trobas alguna informació no dubtis a posar-te en contacte.

galeries - obra en depòsit

altres galeries

Pintura de factura lenta i acurada alhora conserva hàbilment la frescor del primer impuls. 

 

 

 

ressenyes de premsa

Ressenyes Online

Tot i que en alguna ocasió els quadres de l'Alejandra mostren més d'un personatge, els presenta llunyans, immersos en la seva pròpia contingència, perduts en els seus propis pensaments, distants dels altres com si respectessin, mutuament, les seves individualitats tot i compartir, potser per pura coincidència, l'escena que els presenta junts.
Si alguna cosa caracteritza l´Alejandra Caballero és la quietud profunda present en les seves obres. Una quotidianitat íntima (semblant a la dels flamencs holandesos), acompanyada d'una pinzellada difusa, donen com a resultat la impressió de llanguiment, com si estigués diluït. Al seu torn els tons destil·len harmonia i suavitat, transmeten pau, sensació de nostàlgia, de profunda calma, de serenitat.
Les escenes que habiten els seus llenços són petites històries dels seus protagonistes. ... resulten suggerents i properes. Són senzilles. Són afables ... ¿En què pensen ...? Qui truca per telèfon? Què estarà llegint? Aquesta forma de presentar-nos als personatges, immersos en la normalitat de les seves vides, l'apropen al meu entendre a les pintures d'interior holandeses.

Llicenciada en Belles Arts va obtenir el 1997 la Beca de Pintura de la Fundació Rodríguez-Acosta de Granada, i dos anys després la Manuel López Villaseñor de Ciutat Real. va debutar individualment aquest mateix anyo de 1999  i des de d´aleshores ha celebrat exposicions personals  en galeres i fires nacionals i internacionals.

“Un home es proposa la tasca de dibuixar el món. Al llarg dels anys pobla un espai amb imatges de províncies, de regnes, de muntanyes, de badies, d’astres, de cavalls i de persones. Poc abans de morir, descobreix que aquest pacient laberint de línies traça la imatge de la seva cara. “

Jorge Luis Borges

 Buenos Aires – 31 d´octubre 1960